Una nova exposició del COMEBE es centra en les dones de la Batalla de l’Ebre

El Centre 115Dies de Corbera d’Ebre dedica un dels boxs de l’exposició permanent a la memòria silenciada de les dones

‘Invisibles però decisives’ és la nova exposició del COMEBE (Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre sobre el paper de la dona en la Guerra Civil espanyola i la crua batalla decisiva a l’Ebre. La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, ha inaugurat la mostra aquest dimecres a la tarda. Es podrà veure fins al juliol al centre de Corbera d’Ebre 115 Dies i després iniciarà una ruta itinerant sobretot a centres escolars per arribar a les noves generacions. Recuperar aquesta memòria col·lectiva silenciada, la de les milicianes, les infermeres, les doblement víctimes per raó de gènere, és “imprescindible”. Al 115 Dies s’ha reformulat un dels boxs de l’exposició permanent per recordar-les i homenatjar-les.

La consellera Ubasart va inaugurar l’exposició

La consellera Ubasart ha inaugurat l’exposició ‘Invisibles però decisives. Dones a la Guerra Civil i la Batalla de l’Ebre’ després de rebre una visita guiada per la comissària de la mostra, la historiadora Mary Nash i la directora del COMEBE, Cinta Farnós. L’exposició reivindica la memòria col·lectiva de les dones i el seu paper fonamental durant la Batalla de l’Ebre i la Guerra Civil, una “mirada feminista” que Ubasart ha reivindicat per aturar “els discursos revisionistes”.

“Durant anys el relat de la Guerra Civil ha estat una història d’homes explicada a homes”, ha lamentat la consellera. Ubasart ha agraït la feina “ingent” de dones historiadores i d’alguns homes per “trencar la mirada patriarcal”. Això ha permès conèixer la història de 700 brigadistes internacional, milicianes del front d’Aragó o de les que es van agrupar al secretariat del POUM. També a Mujeres Libres o Aliança Nacional de Dona Jove, “lluitant davant la incomprensió dels seus propis companys de militància”.

La mostra també posa el focus en la vida i de les experiències de milers de dones que van treballar d’infermeries o en tasques d’intendència,

Aquelles “que van patir fam i que van morir sota les bombes, que van treballar a les fàbriques i al camp, i que en unes condicions extraordinàriament difícils van cuidar els seus fills i que també van perdre fills, companys i pares que van morir a les presons i a l’exili”. “Això és també recuperar el gènere com a categoria històrica”, ha reivindicat la cap de Justícia.

Itinerància de l’exposició per centres escolars

També Cinta Farnós, directora del COMEBE, ha remarcat que la mostra vol “traspassar l’esfera pública i impulsar l’inici de tota una sèrie de canvis tangibles perquè es reconegui el llegat d’aquestes dones”. Farnós ha demanat a les autoritats que totes elles tinguin el merescut reconeixement també en l’esfera pública. Mary Nash, comissària de l’exposició, ha subratllat el valor educatiu i la voluntat que arribi a les joves generacions. Serà una exposició amb itinerància sobretot pels centres escolars. “És una eina molt necessària perquè es conegui el passat des de la igualtat”, ha dit la historiadora.

La mostra també parla de les opressions que van patir les dones per la seva condició. Com ara, la utilització dels seus cossos amb finalitats propagandístiques, les agressions sexuals, la repressió i les vexacions que van patir.

Les experiències compartides es construeixen amb el testimoniatge de cinc dones significatives. Són Virgínia Amposta Amposta (Pinell de Brai, 1903 – Barcelona, 1938), mestra i dirigent sindical afusellada al Camp de la Bota, el 8 d’agost de 1938; Natàlia Tarragó Querol (Batea, 1917 – 1941), miliciana de la FAI; Patience Darton (Orpington, 1911 – Madrid, 1996), infermera de les Brigades Internacionals durant la Batalla de l’Ebre, Angelina Sanz Xalé (La Ràpita, 1901 – 1993), pescadora, i una pagesa anònima de les Terres de l’Ebre.