El paper de la dona en el sector primari a les Terres de l’Ebre i el seu empoderament

Gandesa va viure fa uns dies, una trobada per homenatjar i reconèixer la feina de les dones pageses de les Terres de l’Ebre.

Un reconeixement que ha anat acompanyat d’un acte d’empoderament per tal de mostrar a la societat el paper fonamental que les dones estan tenint en el món de l’agricultura i la ramaderia, entès com un treball que, com molts altres sectors, comparteixen amb els homes. La seva visibilització és un dels objectius més importants que es persegueixen.

Anem al principi

Fa uns 4.000 anys, quan la societat neolítica es va fer sedentària, mentre els homes sortien a caçar les dones es dedicaven a la cura dels més grans i els més petits del clan, i al conreu de la terra. Així doncs, des de l’inici de la civilització i quan l’agricultura anava adquirint una importància cabdal, la labor femenina en les tasques relacionades amb  l’agricultura va créixer en el mateix sentit, fins i tot en els temps en els que només el coneixement intuïtiu guiava les mans de les recol·lectores.

En totes les èpoques històriques, tenir la possessió de la terra ha sigut un símbol de poder. Per això, en el moment d’heretar-la passava de pares a fills, el que relegava les dones a la simple participació en el dur treball al costat dels homes.

A l’actualitat, d’acord amb les dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística, la població espanyola que desenvolupa la seva activitat en el medi rural és d’un 16%, un percentatge petit de treballadors que sostenen el pes del sector primari. La següent pregunta que cal fer-se és: al sector primari, quin paper juguen les dones?

Les vertebradores del medi rural, avui

El nombre de dones que converteixen l’activitat agrícola i agropecuària en la seva professió és cada cop més elevat, però els problemes als que s’enfronten no són menors: invisibilitat, falta d’oportunitats, desequilibri pel que fa als seus companys masculins, etc. Tanmateix i a partir d’una lluita permanent, la presència femenina és cada cop més freqüent ens els òrgans de decisió de cooperatives agràries i consells rectors d’altres entitats del sector.

A l’any 2007 el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació va aprovar un Pla per a la Igualtat de Gènere en el desenvolupament Sostenible del Medi Rural, amb l’objectiu de fomentar “un medi rural sostenible i equilibrat entre sexes”.

Aquest pla es va desenvolupar en tres fases, la darrera de les quals inclou un projecte creat per l’Institut de la dona amb 51 propostes per solucionar el problema de la inclusió laboral i la participació econòmica de les dones a l’àmbit rural.

En la mateixa línia treballa la Federació d’Associacions de Dones Rurals (FADEMUR), entitat que uneix diferents agrupacions de dones dedicades a l’agricultura en el marc nacional.  El seu objetiu és superar les dificultats que les dones “trobem en el medi rural i reivindicar els nostres drets fonamentals”. Per drets aquesta federació entén quelcom tan bàsic com una remuneració pel treball realitzat, fins i tot quan l’explotació agrària és familiar, així com drets socials i reconeixement, tres aspectes essencials que massa sovint són tinguts per suposats.

Així, entre les reivindicacions més importants hi ha la cotitularitat de les explotacions agràries, la igual d’oportunitats entre el medi rural i l’urbà, el foment de la formació i la capacitació, i també la creació d’una xarxa de serveis que condueixin a l’estabilitat i el desenvolupament en el medi rural.

Les dones de la terra a Catalunya

 

La desigualtat de gènere continua ben present al camp. Només la titularitat d’una de cada quatre explotacions agràries a Catalunya està en mans de dones, i l’ocupació femenina en el sector agrari està en un 20%. Entitats com Dones del Món Rural o Ramaderes de Catalunya tenen com a objectiu la tan perseguida visibilitat de la feina de les pageses, aconseguir la igualtat dins del sector i aconseguir ser tractades com a expertes.

Tot i que entre els anys 2005 i el 2019, la quantitat de dones que viuen al camp ha augmentat un 10,4% i arriba al milió, no s’ha produït un increment proporcional del seu pes en espais de poder. Això fa que una de cada quatre explotacions agràries a Catalunya és propietat d’una dona, davant del 60% que és propietat d’homes i del 10% restant que pertany a empreses i persones jurídiques, segons el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Les xifres encara están més desequilibrades si es tracta de la titularitat de les explotacions agràries prioritàries (EAP), una categoria que porta implícits diversos avantatges fiscals i que permet optar a distints ajuts i subvencions institucionals. En aquest cas el percentatge de dones propietàries baixa fins a un 15,15%.

Gandesa, a favor de la dona pagesa i ramadera

 

La Terra Alta va acollit la jornada d’homenatge a les dones rurals de les Terres de l’Ebre, que ha aplegat més de 150 participants. L’acte es va portar a terme al celler Herència Altés de Gandesa, on també es van lliurar diplomes de reconeixement de mentoria professional a dones nascudes al segle XX, biografies de 184 dones ebrenques que ara queden recollides en un llibre.

La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, va expressar que “Hem d’aconseguir que les dones productores estiguin en els llocs on es prenen les decisions“. Per això va defensar la incorporació de les dones del sector primari en les organitzacions, consells rectors de les cooperatives i associacions perquè el paper de les dones és clau en el futur del sector gràcies a la seva contribució en el desenvolupament rural i en l’arrelament al territori.