Patrimoni vol protegir les restes rupestres de lEbre
- 11 de novembre de 2022
- 547
- Notícies
Protecció i Difusió del Patrimoni Arqueològic ha creat la figura jurídica i legal de l’entorn de protecció per resguardar i blindar els conjunts d’art rupestre de les Terres de l’Ebre de la implantació d’infraestructures d’energia renovable.
La seva eficàcia ja s’ha començat a demostrar-se en el cas de la Cova del Taller de Tivissa, quan una línia d’alta tensió s’ha hagut de desviar per evacuar energia de parcs fotovoltaics que tenien un informe desfavorable de Patrimoni.
Dels 140 abrics rupestres que hi ha a Catalunya una setantena estan al Camp de Tarragona i 29 a les Terres de l’Ebre, 22 dels quals, inclosos en la llista de patrimoni mundial. La funció del Departament de Patrimoni és vetllar per la seva conservació i preservació.
En les segones Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre, Patrimoni Arqueològic i paleontològic ha presentat la figura dels entorns de protecció, també en el cas de la implantació de l’energia verda.
Mentre es treballa en el Pla de Gestió de l’Art Rupestre a Catalunya, aquesta eina integral de gestió i conservació que inclou l’àmbit dels conjunts també s’aplicarà als abrics rupestres que no estan a la llista de patrimoni mundial, però que són Béns Cultural d’Interès Nacional (BCIN). No hi són perquè la llista es va fer el 1998, però se n’han descobert molts més després, en el cas de l’Ebre set conjunts més.
Pressió Urbanística
Patrimoni, però, vol anar molt més enllà del mandat de la UNESCO amb el model dels entorns de protecció. S’ha analitzat la necessitat de cada abric de forma individualitzada per tal de proporcionar la protecció necessària que eviti la pressió urbanística i l’incivisme.
Segona edició de les Jornades
La segona edició de les Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre tornen després de sis anys i permetran difondre i fer valer tota la tasca del col·lectiu que desenvolupa activitats arqueològiques i paleontològiques a les quatre comarques ebrenques els últims anys, concretament dels projectes de recerca que fet al territori en els quadriennis 2014-2017 i 2018-2021.
