El Departament d’Acció Climàtica promou normalitzar la presència de la tortuga careta a les platges catalanes i demana a qualsevol persona que en vegi una que truqui al 112
Enguany, s’ha enregistrat el nombre més alt de nius amb un total de vuit. El delta de l’Ebre es consolida com a punt de nidificació i per primer cop la tortuga careta nidifica a la Costa Brava.
Tortugues nascudes a Begur
Aquesta setmana, han començat a descloure els primers nius de tortuga careta d’aquesta temporada. Concretament, el niu de Begur i part dels ous dels nius situats al delta de l’Ebre. Enguany, ha estat una temporada de rècord de nidificació de la tortuga careta a la costa catalana amb un total de vuit nius. El darrer, amb una posta de 87 ous, s’ha detectat precisament aquest dijous al delta de l’Ebre.
El de Begur és el primer niu detectat a la Costa Brava. Presentava un total de 130 ous, dels quals 40, seguint el protocol d’actuació en aquests casos, van ser traslladats a les instal·lacions de la Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins (CRAM) i del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC) per assegurar-ne la viabilitat, i la resta es van deixar al niu. Fins ara, n’han desclòs una vintena de manera natural entre aquesta matinada i la passada. Un total d’11 tortuguetes han anat directes a mar i la resta han estat traslladades a les instal·lacions del CRAM, ja que part de les cries es trobaven en un estat molt immadur i romandran uns dies en aquest centre per acabar de desenvolupar-se.
Així mateix, fins ara, dels ous en incubació artificial, n’han nascut 26 i en breu les cries també seran amollades a mar.
Al delta de l’Ebre, han desclòs fins ara un total de 70 ous i es preveu que els pròxims dies hi hagi més naixements. El delta de l’Ebre ha estat l’indret de Catalunya on més nius s’han concentrat i es consolida com un dels punts de nidificació més important de la costa mediterrània. Enguany, s’hi han localitzat cinc nius amb un total de 373 ous, i cal tenir en compte que la temporada encara no es dona per tancada i podria arribar alguna tortuga més a nidificar-hi.
Pel que fa als ous del delta de l’Ebre que estaven en incubació artificial, n’han nascut 13. Els pròxims dies, les cries seran amollades a mar.
Altres punts de la costa catalana on s’han localitzat nius han estat el Vendrell i Malgrat de Mar. El del Vendrell presentava 119 ous i el de Malgrat, un total de 130 ous, dels quals 90 s’han mantingut a la platja i la resta s’han incubat de manera artificial al CRAM i al CRARC.
L’operativa de seguiment de cria de la tortuga careta està coordinat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Hi prenen part el Centre BETA de la UVic-UCC, el CRAM, el Cos d’Agents Rurals i el Parc Natural del Delta de l’Ebre, i hi col·laboren el CRARC i els ajuntaments on es localitzen els nius, entre altres organitzacions. També hi prenen part nombroses voluntàries i voluntaris que ajuden a la custòdia i vigilància dels nius.
El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural exposa que l’arribada de tortugues careta per nidificar a les platges catalanes és un fenomen que segurament anirà a més, i, per això, incideix en la necessitat que cal normalitzar-ne la presència. En aquest sentit, recorda que qualsevol persona que vegi una tortuga o un possible rastre truqui al 112. Així mateix, es demana que no se les fotografiï amb flaix ni tampoc se les molesti. I que cal mantenir-se a la zona a certa distància sense molestar-les fins que arribin les autoritats.
La temporada de cria de la tortuga careta arrenca a començaments del mes de juny i es perllonga fins a finals d’octubre. Les femelles solen fer els nius entre mitjan juny i finals d’agost, i les cries comencen a emergir a partir de començaments d’agost fins a mitjan o finals d’octubre. La nidificació de tortugues careta a la Mediterrània occidental va començar fa més de 10 anys, cosa que indica un canvi de comportament motivat probablement pel canvi climàtic. Històricament, hi havia hagut presència d’exemplars de juvenils i subadults que s’hi alimentaven, però fins llavors no havien vingut femelles a pondre.