Arts vives a les masades

El Festival Rihihiu recupera i reflexiona sobre el patrimoni local i paisatgístic des d’una perspectiva de gènere. Prenem el nom -rihihiu- del crit que es feia servir a la zona del Montsià per comunicar-se entre finques d’oliveres veïnes. Era un crit estrident, agut i perllongat que servia per avisar que les persones havien arribat a la finca i que podien quedar per compartir un àpat, tocar instruments o explicar històries al costat del foc. De fet, aquest crit amb una finalitat comunicativa pren diferents formes, totes similars entre si, depenent del territori i la cultura on s’ubiqui. Actualment tenim notícies de crits similars a Eivissa, el País Basc, la Gomera o Astúries. Els estudiosos de la llengua també detecten crits que podrien recordar-nos el rihihiu a la cultura àrab o l’hebrea. Durant el festival oferim propostes contemporànies que ens remeten a l’imagino de la cultura popular com una processó transmutadora a través de l’antagonisme entre els arquetips femenins locals de marfantes i pubilles o altres rituals per apropiar-nos de les nostres identitats divergents i inclassificables per celebrar-les festivament.