El cranc blau del Delta de l’Ebre, la saborosa espècie invasora

No sap tan greu que sigui un invasor si el sabem controlar i quan el trobem dins un bon arròs.

El cranc blau (Callinectes sapidus) és una espècie de crustaci propi de les costes atlàntiques americanes, però que s’ha introduït a diverses parts del món, incloent-hi el Delta de l’Ebre. És una espècie benvinguda? Doncs no perquè s’ha expandit ràpidament, i des que se’n poden trobar de forma massiva, afecta la captura de peixos i espècies autòctones d’aquestes terres.

 

El cranc blau a Catalunya

A casa nostra, el cranc blau ha envaït el Delta de l’Ebre. No es coneix ben bé el mecanisme a través del qual va arribar a la Mediterrània, tenint en compte que es tracta d’una bèstia atlàntica, però el més segur que és arribés en estat larvari fa unes quantes dècades. De fet, sembla que la seva actual distribució expansiva es pot atribuir al canvi climàtic que ha fet que, en un hàbitat tan diferent del seu autòcton, també s’hi trobi a gust.

Al Delta va començar a estar més present i a fer estralls a partir de l’any 2017 i a hores d’ara ja s’hi ha assentat de forma definitiva creixent en un gran nombre d’exemplars. Com a bons ovípars, es reprodueixen en aigües properes a les costes a la primavera i l’estiu i les femelles són capaces de fer entre 700.000 a 2 milions d’ous.

Aquests crancs blaus són actius i voraços, amb una dieta basada en crustacis, peixos i una gran varietat de mol·luscs i algues.  

 

Per tal d’evitar que aquest cranc faci estralls, s’ha creat un Comitè de cogestió del cranc blau de les Terres de l’Ebre que gestiona la ràpida expansió del cranc blau per les aigües del delta de l’Ebre, especialment intensa en els darrers. L’objectiu primordial del Comitè és promoure i potenciar una pesca intensiva del cranc blau per reduir-ne la seva expansió i impacte sobre els ecosistemes locals. Per aquest raó, una de les primeres decisions que va prendre aquest Comitè va ser l’autorització de tota pesca professional dirigida a la captura de cranc blau.

I compte!, perquè resulta que el cranc blau té increibles usos culinaris.

Un tast a l’abast

Ja hem vist que aquest cranc, dotat d’aquests extraordinaris colors blavosos i de mida més grossa que un cranc rosadet i normal, és originari dels Estats Units. De fet, a l’estat de Maryland el cranc és molt present a la seva gastronomia. Els americans el preparen en crabcake, que és un “pastís” fet amb carn picada de cranc, she-crab soup,  una sopa de cranc femella i sobretot, el fan cuinat al vapor amb “), o, sobretot, cuinat al vapor amb Old Bay, que és una barreja d’herbes i espècies que comercialitza McCormick & Company de Maryland.

Totes aquestes preparacions estan molt bé, però res com un bon arròs amb cranc blau del Delta. No només arròs, també cuit amb aigua i sal resulta deliciós, més gustós que una nècora. També és perfecte per preparar fumets, brous de peix i fons que serveixen de base a altres plats ben cuinats.

 

Si voleu provar de cuinar-los a casa recordeu que tenen mal geni i que és preferible que us els venguin, per més seguretat, amb les pinces lligades amb una goma, no sigui cas.

Ara bé, la recomanació d’EbreXperience és viure una experiència gastronòmica en algun restaurant del Delta en el que preparin arròs amb cranc blau. El podeu tastar de totes les maneres: sec, caldós o melós, amb un bon sofregit, un arròs bomba del delta ben triat i finalment, coronat amb uns quants crancs blaus que ja hauran deixat anar tota la seva substància, convertint l’arròs en un plat extraordinari ple de sabor i de tot el bo i millor del Delta.

El que en un primer moment era un problema (i encara ho és, de fet, perquè es reprodueix tant i tan ràpid), ho és menys d’ençà que sabem que aquest cranc és més gustós, més melós, més carnós i més exquisit que el cranc habitual amb el que s’ha de batallar per extreure una mica, molt poca, carn. A tot arreu on s’afegeix aquest cranc guanya un 100X100. D’alguna manera s’ha convertit en un insospitat tresor gustatiu per als amants del bon menjar dotats d’un paladar exigent.

Si aneu al Delta i tasteu aquesta delícia en qualsevol dels variats formats de la seva elaboració, ja m’ho sabreu dir.