L’artista Paula Artés posa llum i taquígraf en els abusos de poder del projecte Castor
Han calgut cinc anys de recerca fotogràfica per produir l’exposició ‘Energia submergida’. L’artista Paula Artés mostra el seu vessant més compromès. Proposa una reflexió sobre les relacions de poder i control que vinculen l’activitat d’Escal UGS i l’Estat espanyol, en la construcció de la plataforma Castor.
Es tracta del dipòsit submarí de gas natural construït davant de les costes del Montsià i el Baix Maestrat (entre Catalunya i el País Valencià) va generar un greu impacte ambiental.
Va significar la desaparició d’algunes espècies aquàtiques, l’alteració dels trajectes de pesca al voltant de la plataforma marina i un seguit de terratrèmols en diferents pobles.
D’aquesta manera, la història del projecte Castor es converteix en un cas exemplar de la capacitat de control que empreses privades poden exercir sobre l’Estat. Fins a modelar l’entorn legal i normatiu en el qual operen.
Així, la recerca de Paula Artés vol desvelar aquella ‘energia submergida’ que s’amaga entre les esquerdes dels edificis afectats pels sismes i dins dels forats de les roques calcàries. També en les contractacions nebuloses entre l’esfera pública i privada.
El significat amagat al recorregut expositiu
Al principi del recorregut expositiu es pot veure un tríptic fotogràfic que presenta unes formacions rocoses esponjoses. Capturades des de molt a prop, revelen forats, colors terrosos i detalls que recorden el vidre. “Tot i el suport bidimensional, les imatges destaquen per tridimensionalitat captivadora i provoquen un desig de tocar-les.
Tot i això, és possible que la comprensió d’aquestes mateixes fotografies canviaria si en coneguéssim el context. Si sabéssim que retraten algunes roques calcàries que per la seva porositat i permeabilitat es van emprar per a emmagatzemar gas natural subterrani en el projecte Castor”, explica Carolina Ciuti, comissària de l’exposició.
Les obres de Paula Artés
Ciuti explica que “les obres de Paula Artés es caracteritzen sovint per una certa dualitat: una oscil·lació constant entre alguna cosa molt plaent de mirar i la sensació posterior de la presència d’un relat per destapar”. Les múltiples capes de significat que componen els seus projectes fotogràfics es van desvelant a mesura que se’n miren els detalls, s’analitzen i es comencen a qüestionar.
“Amb un tractament que ens retorna una textura granulosa, són imatges que sovint mostren espais exteriors o interiors que semblen estar suspesos en el temps. Es tracta d’entorns naturals, despatxos, racons domèstics i retrats de maquinària o mobiliari que es presenten en tota la seva aparença estètica i quasi escultòrica.
En efecte, en observar-les detingudament, sorgeix la curiositat de preguntar-se sobre la vida en aquests llocs. I sobre els esdeveniments que van acollir o protagonitzar fora del marc espacial i temporal de la fotografia”, afegeix.
Així, la mostra fotogràfica ‘Energia submergida’ té voluntat crítica. Es podrà visitar de 2 de març al 5 de maig al Centre d’Art Lo Pati a Amposta.
Afegeix un comentari