Visitem l’Assut de Xerta

Heus aquí una de les modificacions del paisatge més extraordinàries que es poden veure a les Terres de l’Ebre: l’assut de Xerta.

Per aquells que no l’hagueu vist mai, segur que us sorprendrà el primer cop, perquè veureu una presa construïda en diagonal de banda a banda del riu Ebre, amb un llarg d’uns considerables 375 metres, una amplada de 3,50 metres i una alçada de 6 metres, amb els quals desvia l’aigua cap als canals de la Dreta i l’Esquerra del riu. De fet, tot i que es troba dins el terme municipal de Xerta, a la comarca del Baix Ebre, està a tres quilòmetres d ela població i si ens hi fixem bé, potser podríem dir que es troba a mig camí entre Xerta i Tivenys. Tan curiosa és la seva obra, que l’any 2002 van declarar aquest assut com a Bé Cultural d’Interès Local.

El monument complet està format per la resclosa, l’assut, i les seves construccions annexes: els espigons, l’antiga fàbrica de farina i el molí.

La seva disposició geomètrica facilita la derivació per cada marge dels cabals necessaris per al rec i l’aigua que no es deriva cap als canals de la Dreta i l’Esquerra i a la central hidroelèctrica s’evacua per un gran sobreeixidor central que abasta tota la longitud de la presa i dona un aspecte majestuós a l’obra.

L’edifici del molí es troba al seu marge dret. Té una làpida esculpida que porta al centre les armes de la ciutat de Tortosa i a cada costat una llegenda al·lusiva a la seva data de construcció (1575), amb els noms dels procuradors i els notaris de l’època. En els seus segles d’antiguitat l’han reformat molts cops, i és un dels pocs edificis industrials exemplars de l’època del Renaixement de Catalunya.

La zona de l’assut és històrica. A la seva vora s’hi va descobrir un poblat ibèric del segle VI aC, que s’ha anat excavant en diferents campanyes arqueològiques des de l’any 2000. Com a elements interessants, en aquest jaciment s’hi ha trobat les restes d’una torre defensiva, probablement destruïda cap a l’any 200 aC amb l’ocupació romana, única a Catalunya.

La teoria diu que segurament els romans van fer una resclosa on avui hi ha l’assut, amb l’objectiu de dificultar el tràfec fluvial per l’Ebre. També és hipotètica la idea segons la qual el primer assut va ser una primera temptativa d’elevació de l’Ebre per poder canalitzar l’aigua a sèquies de reg, tot i que fet rudimentàriament en plena dominació islàmica, amb una iniciativa que es diu que va ser continuada i consolidada el 1411, sota la direcció de Mussà Alamí.

A partir de 1440 es té una notícia més demostrable de l’assut, quan a l’època medieval va ser  construït pels mestres tortosins Domingo Xies, Antoni Alcanyiç i Bernat Guals, amb la col·laboració de gairebé tota la població de l’actual comarca del Baix Ebre, i amb l’assessorament tècnic de diversos mestres, del territori i forasters.

Cap a mitjans segle XIX se li va donar l’aspecte que té ara, amb la intervenció que va portar a terme en Jules Carvallo, que treballava a la Real Compañia de Canalización y Riegos del Ebro. El 1855-57 es va construir una resclosa que facilitava la navegació del riu i que actualment s’usa per a la navegació turística.

En els últims anys es va instal·lar una central hidroelèctrica que va provocar un fort impacte visual a tot l’entorn de l’Assut. La companyia concessionària de l’aprofitament elèctric, la comunitat de Regants de l’Esquerra i el Ministeri de Medi Ambient van interposar recurs contenciós administratiu contra la primera decisió del Govern de la Generalitat de declarar l’Assut com a Bé Cultural d’Interès Nacional el 1995. El 14 de setembre de 2005, la sala del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va deixar-ne la declaració sense efecte. L’any 2008 es va construir vora l’assut el punt de captació d’aigües per al canal de reg Xerta-Sénia i una torre d’equilibri de 50 metres d’alçada.

Anterior
La Via Verda de la Val de Zafán fomenta la mobilitat sostenible entre Tortosa i Roquetes
Següent
La ballarina i coreògrafa Sol Picó, plat fort del festival Artèria Tortosa

Afegeix un comentari

El vostre correu electrònic està segur amb nosaltres.

8 + 1 =