Els arqueòlegs descobreixen una plataforma amb funcions socials i religioses al jaciment l’Antic d’Amposta, que forma part del sistema defensiu fortificat.
Es tracta de la cinquena excavació al jaciment protohistòric de l’Antic d’Amposta, que va acabar divendres amb noves descobertes.
La primera és una gran plataforma empedrada a la part més alta del recinte. És una terrassa situada a 170 metres sobre el nivell del mar, construïda a la primera edat del ferro (segles VII-VI abans de l’era actual). Els arqueòlegs creuen que també va funcionar a la segona edat del ferro i en època ibera com a espai social o ritual.
Com ha detallat Samuel Sardà, codirector de la campanya d’excavació, també s’han dedicat molts esforços en excavar part de les fortificacions. Aquestes van resseguir l’any passat per tenir dades i detalls de com era la muralla i quins elements de parament murari tenia.
La cinquena campanya del grup de recerca GRESEPIA de la URV
Els arqueòlegs del grup de recerca GRESEPIA de la URV han fet la cinquena campanya d’excavacions a l’Antic aquest juliol. Després, han confirmat l’existència d’una plataforma empedrada de la primera edat de ferro. És una terrassa “singular” a cel obert, que “podria haver complert funcions de punt de guaita i control del territori” o funcions comunitàries, per a reunions socials o rituals.
L’equip liderat pel professor del Departament d’Història i Història de l’Art de la URV, Samuel Sardà Seuma, i l’investigador postdoctoral Marc Prades Painous, ha identificat la plataforma de 150 m2, que en alguns punts està delimitada per grans blocs de pedra en vertical.
La troballa referma “el paper del turó de l’Antic com a marcador simbòlic en el paisatge. I com a punt estratègic de control visual del territori”.
Tot i això, Sardà ha apuntat que el tipus de sector presenta “evidències i característiques molt singulars que se surten del que és més habitual o més comú”, amb aquest ús social, una nova aportació als habituals espais domèstics, de treball, de circulació o elements d’arquitectura defensiva que s’han documentat a l’Antic.
L’excavació de la muralla de l’Antic d’Amposta
La campanya del grup GESPERIA de les últimes dues setmanes també s’han concentrat a excavar “la imponent i monumental muralla” del recinte, de més de quaranta metres al sector 3000. Sobretot al flanc nord, “que requeria més protecció”. S’han trobat murs d’entre dos i quatre metres d’amplada i es creu que va arribar a tenir una alçada de més de tres metres.
A la cara interna de la muralla s’han començat a conèixer les estructures del que hauria sigut la primera terrassa d’habitatges, el primer barri, uns recintes adossats a la cara interna de la fortificació,i un carrer o espai de circulació.
Aquestes troballes proporcionen nous coneixements sobre la importància estratègica i sociopolítica de l’assentament. “Encara estem lluny però hem avançat per tenir dades precises sobre com era aquesta muralla, i començar a intuir i a conèixer alguns elements importants d’aquest parament murari que era un important element defensiu del poblat i una plataforma de contenció pel gran desnivell del turó”, ha dit Sardà.
Noves hipòtesis arqueològiques
Es treballa amb la hipòtesi que la construcció inicial de la muralla podria correspondre al mateix projecte d’edificació del poblat ibèric d’uns 2000 m2, sobre el segle V anE. Tot i que no es pot descartar un origen anterior. La configuració estructural correspondria al sistema defensiu del poblat durant els segles III i II anE, una etapa especialment conflictiva de la protohistòria ebrenca.
De cara a la pròxima campanya està previst desdoblar l’equip. Solen formar una quinzena de persones, la majoria estudiants, per treballar en el sector 2000, el barri de pescadors, i continuar avançant amb les excavacions de la muralla. Al barri de pescadors hi ha dos àmbits excavats. Enguany només s’han fet tasques per recollir mostres en dues llars de foc durant els treballs d’aquest mes de juliol. El grup preveu tornar a completar l’excavació dels àmbits pendents.
Nous projectes sobre el paleoDelta
Durant aquesta campanya, GRESEPIA-URV ha rebut la resolució favorable de dos importants projectes. Un és ‘Anàlisis d’útils i restes bioarqueològiques vinculades a la pesca en el curs inferior de l’Ebre durant la Protohistòria’, que els ha concedit la Fundació Palarq, i l’altre és el projecte R+D+I ‘Models d’ocupació territorial i paisatge a la desembocadura de l’Ebre (I Mil·lenni ANE)’ (PALEODELTA). En col·laboració amb el doctor Carles Ibàñez del Centre en Resiliència Climàtica-Eurecat i investigadors de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC).
PALEODELTA se centrarà durant quatre anys a estudiar l’evolució del delta de l’Ebre en el primer mil·lenni abans de Crist, l’època protohistòrica. Es faran sondejos dins de l’espai deltaic per verificar la hipòtesi de Carles Ibáñez i també altres investigadors, sobre l’existència d’un delta cap al sud, en aquella època.
“És molt important per a nosaltres perquè, d’alguna manera, el poblament d’època protohistòrica entenem clarament que ha d’obeir en part, s’ha d’entendre o s’ha d’explicar d’acord a com era el paleopaisatge de l’època. La possibilitat d’establir aquesta interacció és clau”, ha remarcat Samuel Sardà. Aquest projecte començarà a principis de l’any que ve.
