- 24 de juliol de 2024
- 133
- Blog
La Batalla de l’Ebre, que va començar el 25 de juliol de 1938, és un dels episodis més significatius i tràgics de la Guerra Civil espanyola. Aquesta batalla va representar un intent desesperat per part de la República de canviar el rumb d’un conflicte que semblava inclinar-se, cada cop més, a favor del bàndol sollevat.
El context històric
La Guerra Civil va esclatar el juliol de 1936 dividint Espanya en dos bàndols. El republicà defensava el govern legítimament constituït; el bàndol sollevat, liderat per Franco, que buscava establir un règim autoritari.
A mitjans de 1938, la situació de la república era crítica. Les forces franquistes havien aconseguit importants victòries i controlaven gran part del territori espanyol.
Per això, davant la pressió creixent, l’exèrcit republicà va decidir llençar una ofensiva a l’Ebre. L’objectiu que perseguien era desviar les forces franquistes del front de València i recuperar el terreny perdut. Aquesta ofensiva va donar lloc a la Batalla de l’Ebre, que va ser planejada minuciosament i va comptar amb la participació d’uns 80.000 soldats republicans.
L’inici de la fi
L’operació va començar la matinada del 25 de juliol de 1938, quan les tropes republicanes van creuar el riu Ebre en diversos punts entre Mequinensa i Amposta. L’acció inicial va ser exitosa i va permetre a les forces republicanes avançar uns 35 kilòmetres, present posicions clau com Gandesa. Aquesta ofensiva inicial va agafar per sorpresa les forces franquistes, que es van veure obligades a replegar-se.
Així es va desenvolupar la Batalla
Malgrat l’èxit inicial, la batalla aviat es va convertir en un perllongat i sagnant enfrontament. Les forces franquistes, liderades pel general Juan Yagüe, van rebre reforços molt ràpidament, i van començar una sèrie de contraatacs per recuperar el terreny perdut.
La batalla es va fer encara més cruenta pels intensos combats cos a cos, l’ús massiu d’artilleria i els bombardejos constants.
A banda, el terreny accidentat del voltant de l’Ebre i les condicions climàtiques adverses, van afegir un grau de dificultat superior que va afectar a tots dos bàndols. La lluita es va estancar mentre tots dos exèrcits patien grans pèrdues, en un front que es va mantenir pràcticament inalterat durant llargues setmanes. Els combats més ferotges es van produir a la Serra de Pàndols i la Serra de Cavalls, on les posicions canviaven de mans de forma repetida.
Conseqüències i pèrdues
Tant temps de lluita va tenir les seves conseqüències amb un cost humà devastador. S’estima que van perdre la vida al voltant d’unes 100.000 persones, incloent soldats d’ambos bàndols, i també molts civils. El nombre de baixes va ser especialment dolorós entre les tropes republicanes, que van patir de forma considerable degut a la superioritat aèria i l’artilleria del bàndol franquista, que els mantenia en una dèbil inferioritat, més que notòria en tots els sentits. A més, molts soldats republicans eren joves, inexperts, obligats a entrar en lleva, molts d’ells integrants de la famosa Lleva del Biberó a causa de la joventut dels seus efectius, el que va contribuir a augmentar el nombre de baixes.
Tanmateix, des del punt de vista estratègic, la batalla no va aconseguir el seu objectiu principal. Tot i que l’ofensiva republicana va aconseguir, inicialment, aturar l’avenç franquista i capturar el terrotiri, finalment no va poder mantenir les posicions. Així que el 16 de novembre de 1938, les forces republicanes es van veure obligades a retirar les seves posicions inicials a l’altra banda del riu Ebre.
De forma immediata, la Batalla de l’Ebre va tenir repercussions profundes en el desenvolupament de la Guerra Civil. La desfeta republicana a l’Ebre va marcar el moment exacte del principi de la fi de la República.
Les forces republicanes van quedar severament debilitades, tant en termes d’efectius humans com dels recursos materials imprescindibles. Poc després, el gener de 1939, l’exèrcit franquista va llençar una ofensiva final que va culminar amb la caiguda de Barcelona i la rendició de Madrid, el març del mateix any.
La fi de la Guerra i l’inici de la nit més negra
La Batalla de l’Ebre va ser un dels enfrontaments més devastadors de la Guerra. Va representar un esforç heroic i desesperat per part de la República per revertir el curs de la guerra, però va acabar en una derrota que va accelerar la fi del conflicte. El seu impacte humà i estratègic subratlla la brutalitat de la guerra i també les profundes divisions que van marcar Espanya durant aquells anys.
La Batalla de l’Ebre, lluitada en escenaris coneguts i estimats, va tancar l’episodi de la guerra, donant pas a la nit més grisa, trista i llarga de la història recent d’Espanya: la dictadura franquista que es va perllongar durant 40 anys.
Què ha quedat de la Batalla de l’Ebre?
La resposta és la voluntat de recosir ferides. Per això, des de diversos ajuntaments i sobretot des de la Generalitat, s’estan portant a terme actes d’homenatge i record a les víctimes de l’Ebre, algunes de les quals, estan enterrades fora de les comarques ebrenques, al cementiri de Tarragona, sense anar més lluny.
La memòria històrica d’un conflicte que va quedar clavat en la memòria dels que ho van viure i sobreviure. I això, independentment de la seva edat en aquell moment i en anys posteriors. Per això avui, 25 de juliol, es fan actes de record i de divulgació. Perquè la memòria no es perdi i perquè tot allò, no fos en va.
