La versió salvatge del porc domèstic

Porc senglar / Jabalí /Sus scrofa

La versió salvatge i originària dels nostres porcs domèstics. Temps enrere sembla que no era tan comú, Han anat augmentant en gran nombre les seves poblacions en moltes zones de casa nostra, afegint que molts exemplars s’han tornat confiats, en part, perquè hi ha gent que els facilita menjar. Això ha fet que cada vegada sigui més familiar i conegut.
Viu a tota Europa i Àsia, i se’n van alliberar exemplar a Amèrica i Austràlia.
Té tot el cos recobert de llarg pèls, molt durs i resistents. La mida i pes de cada exemplar varia segons el seu gènere i la zona on habita. Els porcs senglars del Nord i Centre d’Europa, són més grans i corpulents que els d’aquí, on difícilment els mascles pesen més de 140 kg.
Tenen un morro molt potent amb el que poden remenar la terra i buscar bulbs i altres aliments soterrats, a més de tindre un excel·lent olfacte.
Les cries neixen amb pelatge amb ratlles, per això se les anomena “rallons“. Aquesta característica els ajuda a camuflar-se en aquesta fase en què són molt vulnerables, per sort les mares els defensen aferrissadament. Als porcs senglars els hi agraden els banys de fang, ja que els ajuden a refrigerar-se i a desparasitar-se.
Font i fotos: Sergi Sales. Coordinador Fundació Plegadis