- 3 de juny de 2024
- 85
- Notícies
El projecte Garba durarà dos anys i es presenta amb les tres primeres intervencions a la residència artística de Lo Pati
A la residència artística Baladre que gestiona el centre d’art Lo Pati, donen la benvinguda als visitants dues intervencions. Es tracta d’un grup escultòric als arrossars de Balada i una mostra de curiosos barrets, tot fet amb matèria orgànica.
Totes dues accions formen part del projecte Garba. L’han presentat aquest cap de setmana a la casa artística Lo Pati.
Els barrets són el resultat de l’experimentació amb materials del delta de l’Ebre que ha fet Sara de Ubieta, arquitecta, dissenyadora i artesana. Les escultures, inspirades en peces de jardí i que recorden restes òssies gegants, són obra de David Bestué. A dins, el comissari Marc Navarro exposa un projecte de recerca sobre el transport ferroviari. I tots els problemes actuals de mobilitat que genera el tren.
El projecte Garba
Es tracta d’una iniciativa pensada per abordar els reptes ecosocials del Delta i les Terres de l’Ebre. Ho fa a través l’art contemporani i té per objectiu “estimular la col·laboració entre els artistes, els científics i la ciutadania”. L’objectiu és promoure i experimentar amb matèries primeres del Delta. Amb aquesta intenció, durant dos anys, es promouran trobades trimestrals i tallers amb les escoles d’art i amb empreses i organitzacions del territori, amb qui plantejar nous usos de materials.
Els impulsors de Garba s’han proposat “localitzar i reivindicar” nous usos als residus de l’activitat econòmica del delta de l’Ebre. Aquest és el cas del grup escultòric de David Bestué, que ha recobert les seves peces de guix amb closques de musclos, flors, clofolla d’arròs o fibres vegetals.
Amb aquests mateixos materials de “rebuig industrial i cultiu local” ha treballat De Ubieta per trobar les fórmules i crear un ampli catàleg de barrets. La dissenyadora va pensar en el barret “perquè és una indumentària representativa del Delta. Parla molt del territori, ja que hi ha un soleig molt gran, i perquè es fa servir per treballar i per a l’oci”, ha detallat.
Tres exemples d’una iniciativa que s’allargarà dos anys
Com ha apuntat el comissari del projecte Garba, els tres primers projectes exemplifiquen les diverses “maneres d’investigar sobre el territori i de posar en joc les pràctiques artístiques i el treball sobre el lloc específic”.
Això vol dir, com treballar des d’un àmbit geogràfic i, en el cas de les Terres de l’Ebre, aquest influeix, dona contingut i estructura de treball a les pràctiques artístiques”.
Breument, el projecte sorgeix d’una beca de la Fundació Daniel i Nina Carasso que desenvolupa activitats centrades en el suport i la promoció de projectes ecosocials. També compta amb el finançament de Lo Pati.
També, ambdues institucions comparteixen l’objectiu “d’inspirar, crear consciència i mobilitzar la comunitat” per “ajudar a imaginar i construir futurs sostenibles”. Tot això, “acompanyant projectes basats en la col·laboració entre artistes, investigadors de diverses disciplines”. “Al final s’ha acabat configurant en formes de recerca i de posar a prova i experimentar amb les formes de recerca”, ha remarcat Navarro.
El tren, el seu paper i mancances, a debat
Navarro ha escollit un projecte “inherent als materials i a la vida de les persones que habiten un territori”. La recerca que exposa a Garba parteix “d’una problemàtica territorial: la carència de transport públic col·lectiu a les Terres de l’Ebre. El debat sorgeix d’aquesta voluntat “de fixar-se en processos o projectes artístics” que utilitzen els trens i autobusos com a forma de creació o de protesta.
Alhora, “Era important per a mi que hi hagués un pont entre qüestions més candents al territori, que són molt palpables per als que vivim aquí o tenint familiars aquí, i altres qüestions que s’allunyen del Delta de l’Ebre”, ha explicat.
Així, a més dels tallers amb les escoles d’Art Esardi d’Amposta i l’Escola d’Art de Tortosa, les tres intervencions del projecte Garba que s’han mostrat a Baladre, formaran part d’una iniciativa expositiva al mes de setembre. El projecte es dividirà en trobades trimestrals que s’allargaran durant dos anys.
