El cargol poma es considera erradicat al tram de l’Ebre de Miravet i controlat en el tram fins a Tortosa

Segons ha avançat el responsable d’Estudis Mediambientals de la CHE, Alfonso Calvo, el Govern publicarà aviat al DOGC (Diari Oficial) l’ordre amb què es dona per erradicada la plaga del caragol maçana al tram de l’Ebre entre Mirabet i Ginestar. Això passa perquè se sumen quatre campanyes sense detectar ni exemplars ni postes en aquest tram del riu, com exigeix la Unió Europea.

Riu avall, fins a Tortosa encara es troben caragols maçana “però en quantitats “gairebé insignificants”. Calvo ha remarcat que la “situació al riu és favorable” i que l’increment d’exemplars i postes localitzades en la campanya de 2022 es deu al fet que la CHE ha ampliat la zona de mostreig i vigilància fins a l’embarcador de Campredó (poble de Tortosa), on acaben les competències de l’organisme. Allí s’hi ha fet també una “zona tampó” per evitar que la plaga pugui colonitzar trams superiors del domini públic hidràulic.

La inversió del Ministeri per a la Transició Ecològica en aquestes campanyes és, des de 2017, d’uns 2 milions d’euros. La campanya del 2017 va registrar el pic més alt de població de la plaga a l’Ebre. L’any següent, grpacies al cranc blau que buscava espai i aliment després d’infestar tot el delta de l’Ebre, va aparèixer riu amunt i va arrasar també amb els caragols maçana. “Va ser una disminució molt, molt gran, però ara el cranc també s’ha reduït al riu, perquè el capturen més al mar i puja menys pel riu. Sembla, però, que la falta de cranc no ha de suposar un increment d’exemplars de caragol”, ha apuntat Calvo que així s’està observant en la campanya actual.

La CHE també col·labora al tram final del riu Ebre en les tasques de lluita contra el caragol maçana amb Costes de l’Estat i també amb la Generalitat. Al tram baix de l’Ebre, ha dit Calvo, és més difícil fer prospeccions i “està més arrelat” perquè es va començar a estendre a través dels arrossars i les xarxes de rec del Delta.

La seva capacitat d’adaptació i procreació, amb milers de postes des dels tres mesos de vida quan ja és fèrtil, el converteixen en un “devorador” molt nociu, “com un virus”. Per frenar-lo al riu, com s’alimenten de plantes, es fan contrafocs amb trams sense vegetació de ribera per evitar que s’hi pugui desplaçar.

Tècnics de Tragsa i Paleoymas fan mostrejos setmanals en tot el tram del riu, a peu per les ribes i amb piragua pel centre del riu, i els fan de dia i sobretot de nit, amb llanternes, perquè és quan més mobilitat i voracitat tenen els caragols.