Borraines amb mel per Nadal

Les borraines són plantes silvestres que creixen espontàniament als Horts i als marges. Reben altres noms, com ara peixet, borraina o pa i potser el més conegut, borratja.

Es tracta d’una planta originària de la zona mediterrània europea i de l’Àsia Menor, que creix fàcilment en terres baixes i sòls sorrencs ben assolellats, encara que els climes més freds tampoc li desagraden. És una planta molt corrent a les vores dels camins, en llocs humits. De vegades també se la utilitza com a ornamental perquè floreix pràcticament durant tot l’any amb una floreta blavosa molt coqueta.

Se l’anomena borratja perquè la planta està coberta de pèls i d’aquí prové el seu nom, derivat del llatí esborra que significa pèl.

Ara bé, més enllà de la qüestió estrictament ornamental o paisatgística, la borratja té molts altres usos, començant pels farmacològics i acabant pels gastronòmics, perquè aquesta planteta humil i que no sembla res de l’altre món, resulta que va bé en una sèrie de plats i com a verdura o acompanyament, és d’allò més gustosa.

S’utilitza pràcticament tota la planta, les flors, les fulles, les tiges, però sobretot, és preuat l’oli essencial de les llavors. La seva acció farmacològica és diürètica, tonificant, antiinflamatòria, reforça el sistema immunològic i contribueix a equilibrar i disminuir el colesterol a la sang.

A nivell gastronòmic és un dels ingredients de la cuina mediterrània tradicional, tot i que actualment el seu consum no és gaire popular a les zones urbanes.

Tot i que la borratja és una planta poc atractiva i que no entra la vista si es tracta de menjar, els antics, que eren uns agosarats, la van tastar i els va agradar, de manera que la van incloure en la seva dieta habitual. Les parts que es mengen són la tija, les fulles i les flors i de fet, en algunes zones rurals de Catalunya i del País Valencià, hi ha vestigis arqueològics que assenyalen el conreu d’aquesta hortalissa peluda.

Ara bé, tot i que el seu aspecte no el fa gens seductor per a usos gastronòmics, cal dir que ben rentada, amb aigua abundant i després bullida, les fulles i les tiges perden els seus desagradables pèls i amb una consistència fina resulta que té un sabor molt agradable al paladar.

 

Entre els llocs on la borraina és més popular com a verdura és a les comarques de l’Ebre, on es menja preferentment bullida amb patata i també en sopa, com un ingredient més de l’escudella. Si les fulles són tendres també s’afegeixen a l’amanida, però hi ha un ús que segurament us podrà sorprendre: com a dolços fets arrebossant la fulla sencera amb farina i ou, fregint-la i després recobrint-la amb mel.

Aquestes pastes, anomenades borraines, són típiques de les dates prèvies a Nadal. Es tracta d’unes postres típic de les Terres de l’Ebre que la gent ja espera, perquè és en aquesta època, a final de l’any, quan la borratja pren tota la seva consistència i és com un miracle de Nadal que d’una fulla aspra i peluda en puguin sortir unes postres tan bones.

Heus aquí la recepta, per si us ve de gust provar de fer-les a casa:

Els ingredients que us caldran són els següents:

• 12 fulles grosses de borraines
• 1 ou
• 200 ml. d’aigua
• la ratlladura d’una llimona
• 1 culleradeta de llevat en pols
• uns 200 g. de farina de rebosteria
• oli d’oliva per fregir-les
• per acompanyar: mel o sucre

Ho heu de fer de la següent manera:

El primer de tot és netejar bé les fulles de borraina amb aigua i deixar-les escórrer a sobre d’un colador. Mireu que no quedi cap pèl de la planta, perquè seria molt desagradable a la boca.

Heu de batre un ou junt amb l’aigua. Hi podeu afegir la ratlladura d’una llimona i remenar. Afegiu la farina i el llevat, poc a poc, mentre aneu remenant la massa de l’arrebossat. Ha de quedar una massa no molt espessa però que s’enganxi a la fulla.

El següent pas és posar prou oli en una paella perquè cobreixi les borraines. Les fulles es passen per la massa d’arrebossar i cap a la paella fins que estiguin torrades i cruixents.

Llavors, i aquí està la gràcia, es poden acompanyar amb mel o amb sucre. Millor amb mel, que és la forma tradicional de menjar-les, quan no hi havia sucre refinat i la vida era més saludable.

Una recomanació: és millor menjar-les acabades de fer i quan encara estan calentes. També hi ha l’opció d’anar-les posant en un bol i anar-les cobrint amb mel, deixant que reposin, perquè aleshores la massa de bunyol s’estova i s’amoroseix amb el pes i l’acció de la mel. Així les borraines queden delicioses.

Aquest és un plat del receptari tradicional, unes postres senzilles d’aquelles que feien les nostres àvies i que el temps i la pressa han fet que quedin relegades a moments concrets, quan s’hi pensa.

Avui a EbreXperience hem volgut recuperar la recepta perquè de vegades, com deia el poeta, cal tornar al passat per assaborir els plaers que la vida ens regala avui.