Una mica d’història sobre la Torre de Sant Joan

La historia, com el temps, camina, mai s’atura i els que viatgem en el seu tren només podem veure vestigis del passat. De fet, com més vestigis, runes i restes, més historia acumula el lloc.

Alguns poblaments antics s’han convertit en grans ciutats, com passa, per exemple, a Tarragona, sense anar més lluny, que al damunt d’un poblat ibèric anomenat Kesse, va prosperar una ciutat populosa, imperial i monumental, que encara avui dia conserva part d’aquella estructura i fisonomia.

Està clar que passejar per pobles i ciutats és fer-ho per damunt de la seva historia, tant la que es veu com la que està sobreposada al damunt de tants episodis viscuts per generacions anteriors.

Moltes poblacions i ciutats de les Terres de l’Ebre tenen aquest component d’història viscuda. Tortosa, per exemple, és una ciutat monumental en la que conviuen els carrers estrets i medievals amb les avingudes que donen servei a la ciutat moderna. I tot vestigi d’història és conservat i preuat pel valor que té i aporta.

Avui, caminant pel Montsià, ens surt al pas una construcció antiga, que té un punt de misteri i que ens convida a conèixer un nou episodi de la historia d’aquestes terres: la Torre de Sant Joan.

 

Està isolada, és de pedra i tenia caràcter defensiu. De fet, es tracta d’una antiga torre de defensa situada a la població de Poble Nou del Delta, i encara que pertany al municipi d’Amposta, històricament es troba molt lligada a La Ràpita.

 

Hem de buscar la seva construcció a l’any 1576 per ordre de Felip II amb una finalitat clara: defensar aquesta porció de costa dels atacs dels pirates sarraïns que atacaven la costa. De fet, el rei va manar construir el conjunt de les Torres dels Alfacs, però de les quatre previstes només se’n van arribar a construir dues: la del Codonyol i la de Sant Joan, mentre les del Carregador i la de la punta del Luet o de Sant Cristòfol, van quedar en un simple projecte.

A l’hora de la veritat aquesta torre va complir amb el seu funcionament durant uns 250 anys. Comptava sempre amb una guarnició de 12 persones vivint diversos episodis durant la Guerra dels Segadors (1640-1652) i també durant la Guerra del Francès, que va ser quan va patir tants desperfectes que va quedar mig en ruïnes. Hi ha dues hipòtesis per aquesta destrossa: que l’armada britànica la va destruir trencant la línia de comunicació costanera de l’exèrcit francès, i l’altra que diu que el mateix exèrcit francès la va volar durant la seva retirada.

Sigui com sigui, una construcció de pedra, quadrada, sòlida i pesant com aquesta, va tenir altres funcions al llarg de la historia, sempre en el sentit defensiu, perquè per la seva estructura i ubicació, pràcticament no podia fer altra cosa.

Entre el març i maig del 1938, algunes famílies de La Ràpita hi van trobar refugi davant l’avanç del front de Guerra Civil.

I com que l’economia circular ja funcionava als anys 50 del segle passat, cap a l’any 1950 es van desmantellar les grans peces de carreu de la Torre de Sant Joan, que es van utilitzar per construir edificis de Poblenou.

Avui la torre es troba en un estat de conservació deficient, amb les parets de mur mig derruïdes.

 

Si voleu visitar la Torre de Sant Joan la trobareu a la costa meridional del Delta de L’Ebre, a uns 50 metres dins del mar, en una zona poc profunda dins la Badia dels Alfacs al Parc Natural del Delta de l’Ebre.

El seu accés, dificultós, és un terraplè de pedres soltes, anegat, que parteix de Poblenou del Delta.

La construcció és una planta quadrada, massissa, de grans dimensions i poca alçada, en forma de tronc piramidal amb paraments. El pas del temps ha fet que la planta que funcionava com a quarter de tropa i la Terrassa superior hagin desaparegut de l’estructura original, però tot i així, segueix sent una gran construcció.

Si aneu a visitar-la, ja m’ho sabreu dir.

 

 

 

Anterior
Festival Femme In Arts, les emocions proscrites
Següent
Prop de 80 expositors, a La 60a edició de la Fira de Mostres d’Amposta comptarà amb una vuitantena d’expositors.