El jaciment protohistòric de la Gessera, a Caseres, pren protagonisme amb l’equinocci de primavera

La primavera comença amb el seu equinocci, que assenyala també alguns fets importants del calendari, com l’acabament de la Quaresma i la commemoració de la Setmana Santa que es fa coincidir amb la primera lluna plena de la nova estació.

Des d’antic s’han portat a terme alguns ritus que tenen a veure amb la celebració del sol i el despertar de la naturalesa, assenyalant la fita de diferents maneres.

Aquest cap de setmana, el jaciment protohistòric de la Gessera, situat a Caseres (Terra Alta), ha recuperat el seu passat sagrat coincidint amb l’equinocci de primavera.

Una setantena de persones han observat com el primer raig de llum del dia entrava pel passadís central del santuari preiber, un fenomen que té lloc cada mig any. Per reviure aquest fenomen, s’ha col·locat una rèplica d’una porta del temple per on ha entrat el primer raig de sol, amb el qual s’ha donat la benvinguda a la nova estació.

L’activitat, inclosa en el projecte ‘Sota el mantell dels estels’, organitzada pel grup GRESEPIA, vol donar a conèixer aquest espai i la seva història. Segons l’investigador de la URV Jordi Diloli, la ubicació del jaciment responia a criteris astrològics i a usos agrícoles.

Un cicle d’activitats fins al juny

El programa ‘Sota el mantell dels estels’ de la URV i s’inclou en el projecte de la Fundació per la Ciència i la Tecnologia del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. L’objectiu és difondre l’espai i la història d’aquest jaciment i alhora, el jaciment del Turó del Calvari. Per fer-ho possible, s’ha preparat un cicle d’activitats fins al juny per a tots els públics que culminarà amb la recreació del fenomen astronòmic de la posta del sol del solstici d’estiu. En aquesta ocasió, serà al municipi de Vilalba dels Arcs.

Una relació directa amb els astres i els cicles agrícoles

 

El Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) ha estat l’encarregat de guiar l’activitat. L’investigador de la URV Jordi Diloli ha apuntat que la relació amb els astres i els cicles agrícoles és un dels aspectes que fan singular aquest jaciment, que va estar ocupat entre els segles VI i VII ANE. “L’activitat bàsica d’aquesta gent era l’agricultura, motiu pel qual necessitaven calendaris. A partir d’aquí, també s’hi vinculaven aspectes simbòlics com la fertilitat”, ha assegurat.

Les primeres conclusions a les quals van arribar els experts que van liderar els treballs d’excavació iniciats el 1914 defensaven la possibilitat que els vestigis formessin part d’un poblat iber. Anys més tard, des de GRESEPIA van puntualitzar que en una primera fase d’assentament l’espai va acollir una casa senyorial, que posteriorment es va cremar a propòsit per construir-hi un santuari amb base romboidal. “Ens hem d’imaginar que era un gran edifici amb sostre, un passadís interior i estances a banda i banda on posar les ofrenes. L’habitació del fons, on li toca el raig de sol durant l’equinocci, no té porta. Això ens fa pensar que és l’espai sagrat dels déus, on només podien entrar-hi els sacerdots”, ha explicat.

Sobre el jaciment de la Gessera

El jaciment de la Gessera es troba situat sobre un turó força escarpat a uns 415 m d’alçada, dominant el riu Algars. Es troba just sobre la línia divisòria entre la Terra Alta i el Matarranya. El va descobrir l’arqueòleg Joan Cabre el 1904 i deu anys després es va començar a excavar el també arqueòleg Pere Bosch Gimpera.

L’aspecte que té és el d’un vilatge clos, amb diferents habitacions rectangulars, minúscules, que s’obren en direcció a un carrer central molt estret.

La seva genuïnitat, que ara per ara el fa únic, rau en les seves reduïdes dimensions, tant pel que fa a l’espai que ocupa com per la funcionalitat que se li suposa.

Des dels inicis del segle XX aquest jaciment havia quedat abandonat, fins que l’Ajuntament de Caseres va decidir museïtzar-lo com a punt d’interès turístic.

Aquest projecte va portar a l’arqueòleg Jordi Didoli (del grup de recerca GRESEPIA vinculat a la URV), a reexcavar l’espai. Va poder documentar dues fases o períodes diferenciats d’ocupació: un primer moment al segle VI aC i, després d’un període d’abandonament, un segon moment ja en època plenament ibèrica entre els segles IV i II aC en què es documenta de nou activitat en aquest espai.

D’acord amb la investigació feta fins ara, sembla que l’ús que tenia aquest espai era cultural o ritual, d’acord amb la manca de llars de foc i les dimensiona tan reduïdes que té, no sembla que fos un poblat sinó més aviat una estructura relacionada amb l’astrologia i altres usos culturals i rituals del moment històric en el que es va alçar.