Una visita al Celler Cooperatiu del Pinell de Brai

Catalunya sempre ha sigut una terra en la que, gràcies al seu clima mediterrani, s’hi ha pogut elaborar bons vins que, amb el pas dels anys, han arribat a tenir fama mundial, en alguns casos.

Les grans extensions de vinya amb frondosos i productius ceps del Penedès, les vinyes complicades, de vegades verticals, plantades en terres aspres rics en pissarra del Priorat i també, gràcies a una amabilitat del terreny a mesura que s’avança, les vinyes que creixen a les Terres de l’Ebre.

Avui anem de vins i sobretot, el lloc privilegiat en el que aquests vins es crien. Avui visitem una de les anomenades catedrals del vi: el Celler Cooperatiu de Pinell de Brai.

 

No és perquè sí que l’edifici de la cooperativa es considera una catedral. Aquest celler té una presència que fa honor a la seva història que es remunta a 100 anys enrere. Es tracta d’un edifici modernista encarregat a l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet (Valls, 24 de desembre de 1888 – Barcelona, 19 de novembre de 1973) qui, com en altres ocasions, va projectar una construcció magnífica, en forma de catedral, que a hores d’ara és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Un edifici històric estimat

Aquest Celler Cooperatiu de Pinell de Brai està situat als afores de la població, a una distància prudencial que es pot salvar a peu caminant uns metres. Llavors l’edifici dona la benvinguda a peu de carretera.

Entre els anys 1918 i 1922, quan el Modernisme estava en ple auge de la seva popularitat i valor, l’arquitecte Cèsar Martinell, que era deixeble d’Antoni Gaudí, va rebre l’encàrrec de la construcció d’aquest celler per part del Sindicat Agrícola Cooperatiu de Pinell de Brai, tot i que la Mancomunitat de Catalunya ja tenia previst fer-li l’encàrrec. Martinell va comptar amb la col·laboració de l’enòleg Isidre Campllonch i de  l’especialista oleícola Emili Rovirosa.

Com a signe de prosperitat del poble, la Junta del Sindicat va encarregar a Martinell un edifici que fos vistós, bell i fora del corrent, adaptat a les exigències tècniques i industrials més avançades per a l’elaboració de l’oli i el vi. Martinell es va prendre l’encàrrec al peu de la lletra.

Al llarg de les obres de construcció es van fer diverses modificacions respecte del projecte inicial: es va substituir el cobriment d’encavallades de fusta per arcs equilibrats de maó, i el fris ceràmic amb escacat pel fris ceràmic de rajola vidrada obra de Xavier Nogués.

Quan l’edifici encara estava en obres, es va posar en funcionament el molí d’oli el 1920 i el celler, el 1921. Al cap de pocs anys, però, l’esclat de la Guerra Civil va obligar a canviar la seva utilitat i es va convertir en un polvorí. De fet, va patir una explosió important que va malmetre el primer tram de la nau de la dreta i el va arribar a posar en perill.

El projecte d’aquest celler incorpora les quatre novetats tècniques, tant constructives com de tecnologia de producció vitivinícola, que es van convertir en el segell personal i identificatiu de l’obra de Cèsar Martinell en gairebé tots els seus cellers. Aquests elements es concreten en la construcció de l’estructura de les naus, basada en els arcs parabòlics de maó, la situació de les finestres per a la ventilació de les naus, els cups subterranis cilíndrics i separats per cambres aïllants ventilades, i la composició i textures de les façanes.

Pel que al procés de producció del vi, s’organitza en tres àrees: el moll de descàrrega, la nau d’elaboració i les naus de tines o cups. Aquesta tipologia, amb alguna variant, es va repetint en els altres cellers de Martinell. Una de les principals innovacions és una planta subterrània amb estructura d’arcs parabòlics totalment espectacular.

 

Una visita imprescindible

 

El celler i molí d’oli de Pinell de Brai té estètica modernista fàcilment identificable pels elements que formen l’edifici.

Està format per tres naus, una central de doble amplada i altres dues de laterals més estretes. Aquesta i la lateral de llevant estaven pensades per emmagatzemar-hi el vi, mentre que la nau lateral de ponent estava destinada a l’elaboració i emmagatzematge de l’oli.

A la part posterior de la nau central hi ha una quarta nau, una sala de màquines coberta amb encavallades de fusta, i al darrere, a un nivell més elevat, les tremuges, el moll de recepció del raïm i el dipòsit de l’aigua.

Les naus principals estan cobertes amb arcs equilibrats parabòlics d’obra de maó que fan la labor de funció de la coberta a dues aigües, amb teules de diferents tipus, que cobreixen les naus.

La façana té un aspecte monumental. Li dona aquesta aparença la composició dels elements arquitectònics que la formen. Estructurada en 3 cossos, està ordenada en tres nivells: la part baixa està formada per un basament alt de pedra que inclou les portes i les finestres baixes de ventilació, emmarcades en pedra; el segon nivell és de maçoneria arrebossada amb les obertures emmarcades amb maó vist; aquests dos nivells queden separats pel fris de ceràmica vidrada, obra de Nogués, amb motius al·legòrics relatius a la vinya, l’olivera i la seva transformació. El tercer nivell de coronament és la potent cornisa de la teulada amb una sèrie de pinacles de maó, que coronen diversos punts de la teulada.

Tot plegat, un espectacle magnífic per als sentits, igual pel que veuen com pel que senten quan ho experimenten.

Aquest edifici, i en conjunt els cellers d’aquesta època, representen la manifestació arquitectònica visible del que va ser el cooperativisme agrari a Catalunya a final del segle xix i inici del XX, moviment que, malauradament, va quedar interromput per la Guerra Civil.

El 1988, se’n van restaurar les cobertes i es va reforçar l’estructura de la sala de màquines. La façana s’ha netejat amb sorra projectada.

 

Una experiència sensorial completa

Avui dia el Celler Cooperatiu de Pinell de Brai ofereix múltiples al·licients que afavoreixen la seva visita i estada.

El primer d’ells és el propi edifici, absolutament espectacular. No cal ser arquitecte ni estar experimentat en història de l’art per adonar-se que es tracta d’una construcció d’una complexitat i bellesa, absolutament única. Una equació que té, a una banda de la igualtat, la pròpia tècnica constructiva i a l’altra, la seva utilitat al llarg dels anys.

Ara ja no és només un celler, sinó que al seu interior s’hi allotja un restaurant totalment recomanable. L’antiga sala de les olives, situada a la nau esquerra de l’edifici, actualment està ocupada pel Restaurant la Catedral del Vi. Fran López, xef dels restaurants Villa Retiro i Xerta Restaurant, guardonat amb una estrella Michelín a cadascun, és l’encarregat d’assessorar la cuina del restaurant. S’hi ofereix cuina d’autor amb un clar predomini del producte de temporada i de quilòmetre zero del territori. Totalment recomanable si teniu el compromís de celebrar un esdeveniment que impliqui un banquet, perquè el podreu celebrar en un entorn únic, justament sota l’estructura d’arcs parabòlics que aguanten les naus principals.

En aquest ambient catedralici, en el que predomina la sobrietat, el silenci i la fredor, és en el que el pas del temps madura les fruites i les idees: l’oli, el vi, tot té un bouquet més refinat si es cria en un escenari tan privilegiat que el fa elegantment exclusiu, com tocat de la mà dels déus en un dia de gran inspiració.

Anterior
Èxit de participació a la recreació del final de la batalla de l’Ebre
Següent
Les Terres de l’Ebre vistes per Quim Giró en una exposició a la URV de Tortosa