Església de Xerta

Església d’una sola nau coberta amb volta de creueria vuit partida i tres capelles laterals comunicades entre si. Hi ha una capella adossada de considerables dimensions amb una cúpula que dóna llum zenital al conjunt. Als peus hi ha una torre campanar, d’estil neoromànic amb arcs de mig punt emmarcats per una cornisa motllurada i rematada per una barana amb ornaments d’obra. A sobre seu a mode de remat hi ha quatre escultures de gossos de pedra mirant en direccions oposades. Culmina el conjunt un parallamps de forja d’estil modernista.
Fou reconstruït l’any 1910 amb la contribució del xertolí absent Fernando Martí. L’anterior construcció datava del segle XVI.

La façana principal, també als peus, està arrebossada de blancs, deixant a la vista els grans carreus de les cantonades, el sòcol o la porta. Resulta força sòbria.

L’entrada és adintellada amb pilastres adossades que suporten un entaulament rematat amb un sortint. Una mica més amunt hi ha una finestra rectangular flanquejada als seus extrems per dues fornícules simètriques amb figures. La zona superior és semicircular, rematada amb un òcul.

Al costat de la porta hi ha una reproducció d’obra vista amb rajoles pintades que representa un limnígraf, on s’hi reprodueixen en forma mètrica els nivells d’aigua que el riu Ebre ha assolit en les diverses inundacions que Xerta ha patit. La més forta arribà a superar els 10 metres i va succeir l’any 1787.