Castell d’Ulldecona

Castell medieval, declarat Bé d’Interès Cultural, es troba situat dalt d’una petita elevació anomenada puig del Castell que forma part de la serra Grossa. Aquest conjunt es troba situat al marge esquerre del riu de la Sénia, actual límit politicoadministratiu entre Catalunya i el País Valencià. Conquerit l’any 1148 per Ramon Berenguer IV i concedit posteriorment a l’orde de l’Hospital, que en va construir els edificis més emblemàtics: la torre rodona i la torre quadrada. Una visita a la fortalesa, però, també permet descobrir l’església de Santa Maria dels Àngels, les dependències domèstiques o les restes de l’antiga fortificació àrab, construïda entre els segles VIII I XII. El castell s’erigeix dalt d’un turó que en època iber ja era considerat com a punt de control important sobre les rutes comercials que travessaven el territori. En època romana esdevingué un dels miradors estratègics de la Via Augusta i, també, de les explotacions agrícoles que s’establiren al seu voltant. La reconquesta cristiana del llevant peninsular va fixar la frontera en el curs fluvial del riu Sénia, al vessant meridional de l’actual terme municipal d’Ulldecona. D’aquesta manera el regne cristià quedava al nord i musulmà al sud. Precisament, va ser en aquest període quan es va erigir l’actual fortificació militar, sobre la base de l’estructura que ja havien construït els àrabs abans de ser expulsats. Aquesta remodelació del segle XII va convertir la fortalesa en el bressol de d’Ulldecona medieval i, fins i tot, va ser l’espai on es va signar la carta de poblament, l’any 1222.